El día 29 de juliol l'exposició de ModPortrait romandrà tancada ×

Obert de Dimarts a Diumenge, de 11h a 19h

La dansa de Dionís

Rafael Amargo interpretat per Jorge EgeaLa dansa de Dionís

Una mostra inspirada en un dels últims espectacles de Rafael Amargo, “Dionisio”, una obra que es va estrenar en 2019 en el 65 Festival de Teatre Clásico de Mèrida i es va representar en diverses ciutats espanyoles fins a principis de 2020.

L'exposició “La Dansa de Dionisio” reuneix un total de 25 escultures i 37 dibuixos concebuts per l'escultor saragossà Jorge Egea i 10 fotografies de Consuelo Peris, i té com a principal objectiu mostrar el poder d'Amarg en l'escenari i la seva “transformació” en Dionisio, considerat en la mitologia grega com el déu de la fertilitat i el vi. D'aquesta possessió de Dionisio-Amargo neixen una sèrie de treballs en els quals Jorge Egea recrea plàsticament la dansa nascuda del ball, reflexions i moments latents en la dansa del ballarí. Tot això sota la silent complicitat de la fotògrafa Consuelo Peris, que aporta un vast reportatge, vincle entre tots dos artistes, així com entre la dansa i la escultura, captant els efímers instants de les arts escèniques.

Quan Rafael Amargo apareix en l'escenari es transmuta en el semidéu Dionisio. Ell no és ja un home, sinó un personatge que atreu els nostres desitjos, les nostres mirades i ens subjuga.

D'aquesta possessió de Dionisio-Amargo, neix una sèrie de treballs en els quals Jorge Egea recrea plàsticament la dansa nascuda del ball que tota la companyia escenifica sobre el Teatre Romà de Mèrida. El conjunt es complementa amb reflexions a posteriori, imatges en les quals Egea plasma mitjançant el dibuix i l'escultura moments del pathos universal latents en la dansa de Rafael Amargo. Tot això sota la silent complicitat de la fotògrafa Consuelo Peris que aporta un vast reportatge, vinculo entre tots dos artistes, així com entre la dansa i l'escultura, captant els efímers instants de les arts escèniques.

El mèrit de l'espectacle d'Amarg és saber recol·lectar una arrel arcana, en el seu cas nascuda del bressol gitana del flamenc, i empeltar-la en l'arbre de la vida del mite grec. Dionisio ens fa verificar constantment que la visió grecoromana no és únicament blanca, racional (apolínea), sinó al contrari, que el geni grec antic no hagués donat lloc a l'art (i menys encara al clàssic) sense aquest fruit del raïm que va fermentar en vi i en ambrosia, en nèctar per als déus i en bogeria o poesia per a actors, ballarins, dramaturgs o artistes.

Aquest esperit dionisíaco atorga al treball d'Egea una sensació de fugacitat, de provisionalitat, de abocetamiento, de senar finit en petits i grans formats: 25 escultures, anotacions realitzades in situ, 37 dibuixos d'estudi, part del vestuari i 10 fotografies de Consuelo Peris sobre l'obra. L'exposició podrà visitar-se en el MEAM del 20 d'abril al 27 de maig.

Imatge de Consuelo Peris.®

MÉS EXPOSICIONS

El Museu Europeu d'Art Modern agraeix el suport dels seus patrocinadors:

MEAM Museo Europeo de Arte Moderno. SPONSORS

Aquesta web utilitza cookies, si continues navegant considerem que acceptes el seu ús.      Acceptar | Més Informació