Durant tot el segle XX, i en paral·lel a les tendències artístiques més conegudes, hi ha hagut ingents generacions d'autors de tots els racons d'Europa que han creat una obra ingent però que, per no estar en la línia de les tendències més mercantilistes i experimentals en l'art, han quedat en molts casos marginats de la història de l'art del segle XX, malgrat la seva indiscutible qualitat.
A la tardor de 2014, el MEAM va presentar una magna exposició, formada per unes 300 escultures i realitzada exclusivament amb fons propis dela Fundació, sense cap tipus de suport d'altres col·leccions. El resultat va ser espectacular, com pot veure's al catàleg publicat per a l'efemèrides. Ad vol caràcter predominant l'escultura francesa i la italiana, encara que en cap cas pot oblidar-se l'alemanya i la d'altres països, com Anglaterra, Txèquia, etc.
Com a autors a cavall entre el segle XIX i el XX, cal citar, entre uns altres, a Bartholomé, Aimé-Jules Dalou, Constantin Meunier, Barrias, Frémiet, Rodin, Van der Stappen, Raoul Larche, Theodore L. A. Rivière i un llarg etcètera. Caldria recordar després a Emmanuel Hannaux, Edme-Marie Cadoux, Villanis, Gory, Devreese, Pugi, Georges Minne, Hans Müller, Bazzoni, Richard Klein, Dubois, Colinet, etc. Citaríem després al francès Max Blondat, a l'italià Amadeo Ginarelli, a Paul Philippe, Giovanni Cipriani, Li Faguays, i les importants obres de Bourdelle o de Despiau, d'Ortiz, de li Verrier, així com de Louis Dejean, Constant Roux, el txec Jan Stursa, Jacques Loysel, Marquet, Carli, i l'alemany Hussman o el nòrdic Stephan Sinding. Parlaríem després de Gottlob, Emile Oscar Guillaume, Bacqué, Drouot, les imponents obres de Leon Ernest Drivier, les de Injalbert o les de Victor Segoffin, Josue Dupon, Maillard o Naum Aronson. Parlem així mateix de la generació dels Jacques Marin, Georges Halbout, François Pompon, Milly Steger, Josep Bernard, Bohumil Kafka, Victor Démanet, Maillol, Wijnants, Robert Wlérick, Carl Milles, Decöen,etc. Passem als alemanys Fritz Klimsch, Kolbe, Breker, Thorak, Schmid-Ehmen, Ullman o Scheibe. I tornem a França i Itàlia amb Alfred Pina, Malfray, Ary Bitter, Mazzolani, Delamarre, Lucien Gibert, Joseph Rivière, Jan i Joel Martel, Raymond Martin, Carton, Letourneur, Gili, Auffret, Corbin, Ambrosi i Tommasi.
Una visió general, encara que necessàriament molt incompleta, de l'enorme riquesa escultòrica del segle XX que la nostra Fundació reivindica constantment.
