• Melodies sense fronteres: Homenatge a Teresa Berganza | Saturday Classics
    18 De Jul. 26
    finalizat

    Melodies sense fronteres: Homenatge a Teresa Berganza | Saturday Classics

    Teresa Berganza (1933–2022) va ser una de les grans referències de la interpretació vocal del segle XX. Més enllà de l'excel·lència tècnica i de l'èxit assolit als principals teatres d'òpera, el seu llegat es fonamenta en una concepció del cant basada en el respecte absolut per la música i per la paraula. El rigor filològic, la fidelitat a l'estil de cada compositor i la recerca constant de la naturalitat en l'expressió la van convertir en un model interpretatiu que continua essent una referència per a generacions de músics.

    Les fronteres entre llengües, estils i tradicions musicals mai no van representar un límit per a Berganza. El recital va ocupar un lloc central en la seva trajectòria artística i li va permetre transitar amb la mateixa autenticitat pel lied alemany, la mélodie francesa, la cançó catalana, la cançó de concert espanyola, el repertori iberoamericà i les grans pàgines del teatre líric.

    Melodies sense fronteres reuneix una selecció d'obres que Teresa Berganza va interpretar i enregistrar al llarg de la seva carrera, i proposa un recorregut pel seu univers musical a través de diferents llengües, cultures i estètiques, unides per un mateix fil conductor: la recerca del sentit profund de la paraula i la fidelitat al text, a l'estil i al pensament musical del compositor.

    Aquest homenatge neix de l'admiració per una artista que va entendre que interpretar és molt més que cantar: és llegir, comprendre i donar vida a cada paraula amb rigor, intel·ligència i una elegància interpretativa que fugia de qualsevol artifici. Amb aquest esperit, Mar Esteve i Rodrigo, mezzosoprano, i Soojeong Joo, pianista, conviden el públic a redescobrir el llegat de Teresa Berganza a través de les obres que van formar part del seu repertori de recital.

    Intèrprets: Mar Esteve i Rodrigo – mezzosoprano. Soojeong Joo – piano.

    Selecció del repertori

    Hugo Wolf (1860–1903)
    Mörike-Lieder
    Verborgenheit (Amagatall)
    Text: Eduard Mörike.

    La veu poètica demana que ningú no intenti penetrar en el seu món interior. No revela l'origen del seu dolor; només reclama el dret a conservar, en silenci, tant la seva pena com la seva joia.

    Johannes Brahms (1833–1897)
    Schön war, das ich dir weihte (Bell fou allò que et vaig consagrar)
    Text: Georg Friedrich Daumer, a partir d'un poema tradicional turc.

    La veu poètica recorda els dons que va oferir a la persona estimada —joies, música i el propi cor— i lamenta que aquell amor no fos correspost.

    Gabriel Fauré (1845–1924)
    Trois mélodies, Op. 7
    Après un rêve (Després d'un somni)
    Text: Romain Bussine.

    El protagonista relata un somni en què fugia amb la persona estimada cap a un indret ideal. En despertar, descobreix que aquella felicitat només existia dins el somni i desitja poder-hi tornar.

    Claude Debussy (1862–1918)
    Deux Romances
    Romance
    Text: Paul Bourget.

    «L'âme évaporée et souffrante…»

    El poema evoca el record d'un amor desaparegut. El jo poètic es pregunta què en queda d'aquella felicitat compartida i cerca, en va, algun rastre de l'esperança, la fidelitat i la pau que havia conegut.

    Joaquín Turina (1882–1949)
    Poema en forma de canciones, Op. 19
    Cantares
    Text: Ramón de Campoamor.

    El poema contraposa la manera com es parla de l'amor amb la manera com es viu. A través d'aforismes i reflexions breus, mostra les contradiccions entre la il·lusió amorosa i l'experiència.

    Frederic Mompou (1893–1987)
    Combat del somni
    Damunt de tu només les flors
    Text: Josep Janés.

    Escrit com una ofrena a una persona absent, el poema expressa que les flors són l'únic present possible davant una absència definitiva. El record i el dol s'expressen sense lament explícit, a través d'un gest de gran contenció.

    Xavier Montsalvatge (1912–2002)
    Cinco canciones negras
    Cuba dentro de un piano
    Text: Rafael Alberti.

    El poema evoca una Cuba desapareguda a través del record. El piano simbolitza una memòria que conserva un món perdut, mentre conviuen la nostàlgia i les referències a l'univers caribeny.

    Carlos Guastavino (1912–2000)
    Doce canciones populares
    Bonita rama de sauce
    Text: Arturo Vázquez.

    El poema utilitza la branca de salze com a símbol de l'enyorança i de l'amor absent. La natura acompanya l'expressió d'un sentiment íntim de pèrdua i d'espera.

    Wolfgang Amadeus Mozart (1756–1791)
    Le nozze di Figaro, K. 492
    «Voi che sapete che cosa è amor» (Vosaltres que sabeu què és l'amor)
    Llibret: Lorenzo Da Ponte.

    Cherubino canta aquesta ària davant la Comtessa i Susanna. Incapaç d'entendre els sentiments que experimenta, els demana que li expliquin què és l'amor mentre descriu la inquietud pròpia del primer enamorament.

    Gioachino Rossini (1792–1868)
    La Cenerentola ossia La bontà in trionfo
    «Nacqui all'affanno… Non più mesta» (Vaig néixer entre penes... Ja no estic trista)
    Llibret: Jacopo Ferretti.

    Al final de l'òpera, Angelina celebra la fi dels seus patiments. En lloc de venjar-se de la seva família, proclama que el perdó és la resposta a les injustícies viscudes.

    Federico Chueca (1846–1908) i Joaquín Valverde (1846–1910)
    La Gran Vía
    «Tango de la Menegilda»
    Llibret: Felipe Pérez y González.

    La Menegilda, una criada madrilenya, descriu amb humor la seva situació i les seves aspiracions. El número retrata amb ironia la vida popular del Madrid de finals del segle XIX.


    PREGUNTES FREQÜENTS (FAQS):

    • Totes les entrades inclouen accés tant a les exposicions com al concert.

    • Les localitats s’assignen per ordre de reserva. No es podrà fer cap canvi un cop assignats els seients.

    • L’accés a la sala del concert serà entre les 17.50 i les 18.00. Un cop iniciat el concert, no es permetrà l’entrada.

    • L’exposició es pot visitar abans o després del concert. Tingueu en compte que el museu tanca a les 20.00.

    • El recorregut per les exposicions té una durada aproximada de 45 minuts.

    • N’hi ha prou amb mostrar l’entrada o la reserva al mòbil; no cal imprimir-la.

    • El museu es reserva el dret d’anul·lar la reserva no pagada 5 minuts abans de l’inici del concert. Per això, es recomana arribar a taquilla 30 minuts abans.

    • En el cas d’entrades comprades anticipadament: a partir de les 18.00 no es podrà demanar cap reemborsament. Si l’usuari no ha comunicat abans del concert que arribarà tard o que no podrà assistir-hi, l’entrada podrà ser assignada a un altre visitant a partir de les 18.00.

Aquest event s’emmarca dintre de
Saturday Classics

Saturday Classics

Concerts

Saber Més