• presentació
• artistes

Al juny de 2011, finalment, ha obert les seves portes el nou Museu Europeu d'Art Modern (MEAM). I ho ha fet presentant al gran públic una originalísima col·lecció de pintura i escultura figuratives d'artistes contemporanis.
El MEAM és la plasmació material d'una trajectòria de treball i esforç de la Fundació de les Arts i els Artistes, creada el 2005 amb l'única finalitat de recolzar i valorar l'art modern i als artistes contemporanis que s'han mantingut fidels a la figuració. La inauguració d'aquest museu no és la fi de cap etapa, sinó l'inici d'una trajectòria que, de debò, ara comença.
L'obertura de portes d'aquest museu ha de suposar un abans i un després per la figuració i així poder ocupar el lloc que li correspon en la imatge pública de l'art contemporani.
Els inicis en la gestió d'una Fundació privada, sense ànim de lucre, no han estat fàcils. Ni els inicis ni els anys posteriors. La veritat és que molt pocs apostaven per la supervivència d'una institució que naixia tan aparentment feble i tan òrfena de suports institucionals.
Però la Fundació ha trobat una inesperada base de solidesa, un suport que aferma la seva seguretat: És la força dels propis artistes. Sí, sí, dels artistes. És el suport dels milers d'autors que, any rere any, li han donat el seu reconeixement i han fet de la Fundació una plasmació real de la lluita de cadascun d'ells pel seu propi reconeixement. La Fundació és i serà el que els artistes mateixos vulguin que sigui. Perquè ells són la seva única raó de ser. Ells són l'excusa que justifica la seva existència. I quanta més cohesió i unitat existeixi entre els artistes contemporanis, més justificació tindrà la Fundació per donar a conèixer al món una obra col·lectiva que està decidida a no seguir marginada de les pàgines de la història de l'art del nostre segle.
El MEAM és el nou temple d'aquesta nova religió. La religió dels qui creuen, en ple segle XXI, en l'Art. Un art que ja no es conforma amb l'experimentació convertida en fi en si mateixa, ni amb el permanent assaig de formes sense aconseguir cap definitiva, ni amb el culte al soroll pel soroll, ni amb video muntatges llastrats per l'avorriment. En fi, un art que es justifiqui en si mateix per ser alguna cosa directe, exprés, rotund, absolut, real, intel·ligible i genial.
L'art ha de ser assimilable per a l'espectador. L'art ha d'anar dirigit a l'home del carrer, no a l'erudit. L'art ha de parlar el llenguatge del poble, no el dels acadèmics.
L'intel·lectual pot escriure interessants assajos sobre l'obra d'art, però l'artista no viu d'aquests assajos. Els acadèmics poden aplaudir els artistes ja consagrats, però això no els garantirà sobreviure al seu temps. L'única cosa que dóna sentit a l'art és saber connectar amb la gent, arribar a la sensibilitat de l'espectador.
I per això no es necessiten títols ni diplomes. N'hi ha prou amb saber crear.
L'abstracció i tots els ismes que van néixer com un procés de ruptura amb l'art al llarg del segle passat, han acabat asseient-se en les butaques de les acadèmies contemporànies i imposant els seus cànons estètics a totes les institucions oficials. L'experimentació copa totes les fires d'art contemporani.
I aquella olor inicial d'aire fresc, de ruptura, de novetat, ha estat substituït per l`olor a ranci, a repetitiu i, en resum, a avorrit. Perquè no hi ha en veritat res més avorrit que la reiterada repetició del que es diu nou quan ja ha perdut l'encant de la novetat. És el valor de la tradició, la recuperació del valor de l'ofici, la importància del treball personal en solitud, és el culte al geni, el reconeixement de les obres dels grans mestres. És la tornada a virtuts com la perseverança, la constància, la creació personal. És abandonar els demagògics muntatges d'objectes inconnexos per retornar a la intimitat del taller de l'artista, a la creació de l'obra personal, elaborada, meditada i llargament perseguida.

Més fotografies del MEAM:

Aquesta primera exposició que presenta el MEAM: “Artistes contemporanis del segle XXI”, és un homenatge a tots aquests artistes que ens han acompanyat, que han treballat perquè nosaltres aprenguem a gaudir la seva obra, i que segueixen treballant amb la il·lusió d'arribar a crear una obra que pervisqui, que superi les nostres petites i breus vides, i que finalment sigui admirada i reconeguda per la majoria dels nostres contemporanis.

El MEAM no pot dissimular el seu orgull en presentar aquesta selecció d'artistes vius, que de ben segur el públic apreciarà i valorarà. Alhora que sent la frustració de no poder presentar l'obra de punts altres artistes, igualment meritoris i exquisits, que per raó d'espai o d'economia, no han pogut ser inclosos entre les parets del nostre museu. Tal vegada en un futur proper tinguem l'oportunitat d'esmenar aquest defecte.


Que el visitant que entri a conèixer aquest nou espai aprengui a passejar-se per les seves sales, descobrint els seus exquisits racons i obtenint la sensació de plaer que desitgen transmetre-li tots i cadascun dels artistes representats.
Cadascuna de les obres exposades està col·locada per acompanyar-vos en la vostra estada entre nosaltres i per a, després, quan torni al món exterior, deixar un bell, íntim i reconfortant record.